cròniques de la figuera

Perquè la situació actual no és una crisi passatgera sinó l'evolució d'un sistema que, amb poques excepcions, sempre ha servit per perpetuar els privilegis de qui ja posseeix diners des d'un bon començament (perquè els ha heretat, per exemple). Un sistema que mai ha deixat d'incrementar les diferències econòmiques entre els que més tenen i els que menys. En aquest sentit, les dades parlen per sí soles, podem afegir.

Forma part del propi sistema fer creure als qui menys tenen que el sistema és just i qualsevol de nosaltres es pot veure traït per sí mateix en aquest sentit. En conseqüència, només millorarem aquesta situació si fem un canvi de paradigma; i això no es pot fer d'un dia per l'altre. És un treball que ha de durar anys i del qual difícilment en veurem els resultats ningú dels qui ahir estàvem participant en el debat; amb sort ho faran els nostres fills.

--

Perquè només podríem esperar l'èxit assegurat, si és que realment podem, repetint fórmules ja conegudes. No hem de tenir por de fracassar; més aviat hauríem de tenir por de no fer res, d'estar esperant a què algú altre ens digui què hem de fer. I és que la por al fracàs és l'aliment de la inactivitat social.

A més, per a què allò que fem tingui un sentit no és necessari que tingui èxit. Si actuem d'acord a allò en què creiem, encara que les coses no surtin com esperàvem no podem parlar en cap cas de fracàs. I és que el que dóna sentit al que fem és fer-ho d'acord a allò que un creu. Per això el més important de la vida és preguntar-se contínuament pel propi desig. Sense esperar que ens diguin què hem de fer sinó fent allò que ve del desig. A l'hora de trobar el sentit de la pròpia vida no podem ser elements passius, cadascú ha de construir- se'l.

--

El dia a dia del sistema educatiu imperant (ja sigui de tendència conservadora o progressista, públic o privat) està marcat per l'homogeneïtzació, la fragmentació curricular i la jerarquia en la transmissió del coneixement. És un sistema que promou un tipus de persona que sustenta l'actual model social i econòmic precisament amb les seves accions quotidianes. Accions que no són sinó el resultat del dia a dia de l'educació que van rebre aquestes persones quan eren nens. I tot això funciona al marge de quins siguin els continguts que imparteixin les escoles. Més enllà de la influència en la comunicació i la política dels lobbys de poder, que certament només vetllen pels seus propis interessos econòmics, el que realment perpetua el model de societat actual és un sistema educatiu fonamentat en dirigir als nens cap a una sèrie d'objectius prefixats i al marge de les necessitats de la infància. Un sistema que produeix individus mancats d'autoestima, amb moltes pors i, per tant, manipulables.

El que acabeu de llegir són fragments de l'e-book que he publicat fa unes hores. Un llibre sobre educació i societat on podreu trobar apreciacions de l'Ada Colau, de la Teresa Forcades, de l'Arcadi Oliveres, d'en Joan Subirats... Si voleu saber-ne més i descarregar-vos-el, heu d'anar a encatsenlluita.blogspot.com.